L'expressió castellana no ser de recibo, que es fa servir per dir que una cosa no compleix les condicions necessàries perquè ho accepti la resta, no té una traducció literal en català.
Segons el context, cal buscar una expressió equivalent, com ara és inadmissible, és inacceptable, no és prenedor [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:
Si no el deixes estar, en continuaràs depenent.
En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d [...]
Els verbs infligir i infringir s'assemblen molt formalment, però tenen significats ben diferents. El verb infligir vol dir 'aplicar una pena a algú'. Per exemple:
Li va infligir un càstig molt sever pel seu comportament.
La pena que van infligir al noi va ser pintar la paret on havia fet un [...]
L'expressió (no) estar de més, que s'usa en registres col·loquials, no és normativa. En un registre formal convé evitar-ne l'ús i utilitzar altres expressions, com ara sobrar, ser sobrer, ser gratuït, caldre, ser convenient, segons el context.
Així, en comptes de dir:
Aquest comentari que has [...]
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
El verb sero ésser té dues formes de participi d'ús general:
estat, estada, estats, estades
sigut, siguda, siguts, sigudes
En diversos parlars també s'usen les variants col·loquials set, seta, sets, setes i segut, seguda, seguts, segudes.
[...]
caixa capsa
D'una banda, la denominació capsa designa
el receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma
variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a
transportar o guardar diferents objectes. Per exemple:
capsa de llumins
capsa de bombons
capsa de [...]
Un dels sentits del verb posar és 'fer que alguna cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per exemple:
posar un llibre a l'armari
posar la corretja al gos
posar la data a una carta
El verb ficar, en canvi, té, entre altres, el [...]
Les formes del participi del verb raure són ragut i ras:
ragut, raguda, raguts, ragudes
ras, rasa, rasos, rases
Cal tenir en compte que la forma ras també pot ser un adjectiu o un adverbi, amb diversos significats. Per exemple:
L'hidroavió ha passat ras.
[...]