En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos sintagmes coordinats per la conjunció ni, el verb es pot usar tant en singular com en plural. Per exemple:
No ha/han vingut ni l'un ni l'altre.
Cap professor ni cap alumne no va/van presentar-se a la reunió.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut és [...]
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
L'ús redundant del pronom enamb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple:
No hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.)
Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.)
Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.)
Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi [...]
En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronoms que, qui i el qual (la qual, els quals, les quals).
1. Que
Aquest relatiu és la forma més habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bé, no es fa servir quan el verb de [...]
servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres formes de singular i la tercera de plural del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Així, el verb assentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
assenteixo, assenteixes [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció
o, en general el verb
concorda en plural però també pot anar en singular. Per exemple:
Vindran el noi o la noia o Vindrà el noi o la noia.
Ara bé, el verb només pot concordar en plural quan [...]
Els verbs augmentar, disminuir o minvar poden portar un complement de mesura que indica una quantitat. Aquest complement pot anar introduït per les preposicions en o de, o bé sense preposició. Per exemple:
Va invertir en borsa i els seus estalvis han augmentat en un 15 %.
Va invertir en borsa i [...]