El substantiu músic, música, amb el significat de 'persona que compon, dirigeix i interpreta obres musicals', presenta flexió de gènere. Per exemple:
La germana de Mozart va ser música també.
Les músiques van interpretar obres de Toldrà.
[...]
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:
El vessant nord de la muntanya és rocallós.
En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:
Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:
Van [...]
El terme gihad, que s'escriu amb g i és masculí, té dos significats. D'una banda, serveix per designar l''esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta'. De l'altra, designa la 'guerra encaminada a l'expansió i a la defensa de l'islam'. Per exemple [...]
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
El plural de test pot ser tests o testos. Els noms i els adjectius acabats en -st poden fer el plural de les dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os.
Quan la paraula test s'utilitza específicament en el sentit de 'prova', fa habitualment el plural regular tests, encara [...]
verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple:
treu o trau, però traurà
neix o naix, però naixerà
jeu o jau, però jaurà
heu [...]
, sinó una arrel culta, procedent del grec. Altres casos paral·lels podrien ser angiosperm, circumspecte, hemistiqui, biosfera, etc.
La e- tampoc apareix en compostos, majoritàriament antics, que tradicionalment s'han escrit sense e. Generalment, costa identificar aquestes paraules com a derivats o [...]
)
essent o sent, i no siguent (de ésser oser)
tenint, i no tinguent (de tenir)
venint, i no vinguent (de venir)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2)
[...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d'in [...]