Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 315

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
51. Femení de músic: la músic o la música?
Font Fitxes de l'Optimot
El substantiu músic, música, amb el significat de 'persona que compon, dirigeix i interpreta obres musicals', presenta flexió de gènere. Per exemple: La germana de Mozart va ser música també. Les músiques van interpretar obres de Toldrà.  [...]
52. el vessant o la vessant?
Font Fitxes de l'Optimot
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Per exemple: El vessant nord de la muntanya és rocallós. En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení: Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple: Van [...]
53. 'jihad' o 'gihad'? / 'jihadisme' o 'gihadisme'? / 'jihadista' o 'gihadista'?
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Ciències socials
El terme gihad, que s'escriu amb g i és masculí, té dos significats. D'una banda, serveix per designar l''esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta'. De l'altra, designa la 'guerra encaminada a l'expansió i a la defensa de l'islam'. Per exemple [...]
54. Noms de colors: blaugranes o blaugrana?
Font Fitxes de l'Optimot
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple: les jugadores blaugrana els seguidors blaugranes Convé notar que la forma [...]
55. Plural de test: tests o testos?
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de test pot ser tests o testos. Els noms i els adjectius acabats en -st poden fer el plural de les dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Quan la paraula test s'utilitza específicament en el sentit de 'prova', fa habitualment el plural regular tests, encara [...]
56. 'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font Fitxes de l'Optimot
verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple: treu o trau, però traurà neix o naix, però naixerà jeu o jau, però jaurà heu [...]
57. Mots compostos i prefixats: amb e- o sense e-? / infrastructura o infraestructura?, autostop o autoestop?
Font Fitxes de l'Optimot
, sinó una arrel culta, procedent del grec. Altres casos paral·lels podrien ser angiosperm, circumspecte, hemistiqui, biosfera, etc. La e- tampoc apareix en compostos, majoritàriament antics, que tradicionalment s'han escrit sense e. Generalment, costa identificar aquestes paraules com a derivats o [...]
58. Gerundis acabats en -guent: riguent o rient?
Font Fitxes de l'Optimot
) essent o sent, i no siguent (de ésser o ser) tenint, i no tinguent (de tenir) venint, i no vinguent (de venir) Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2)  [...]
59. 'boolià' o 'booleà'? / 'nietzschià' o 'nietzscheà'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple: nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche) booleà [...]
60. 'concebeix' o 'concep'? / 'concebeixi' o 'concebi'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.). Present d'in [...]
Pàgines  6 / 32 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>