Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre de la tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des de la meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
l'encanta
li encanta
Amb el significat de 'plaure en alt grau, captivar', el verb encantar pot ser transitiu o intransitiu. Per exemple:
La veu d'aquest noi encanta tots els públics (ús transitiu)
La veu d'aquest noi encanta a tots els públics (ús intransitiu)
A l'Aïda l'encanten els [...]
El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:
Què preocupa els [...]
Per expressar una realitat que ja no és possible o una condició irrealitzable es fa servir el condicional perfet.
Aquest temps verbal apareix en l'oració principal de les oracions condicionals i de les oracions concessives, que són aquelles que indiquen un obstacle o una dificultat que no [...]
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de la forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà [...]
Un dels pronoms que substitueixen el complement directe és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complement directe és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple:
Sempre escriu això i ella ho copia. (ho = això)
Els heu [...]
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa [...]