o pronom) i es pot trobar en oracions com les següents: Un sobirà tenia autoritat sobre tot i sobre tothom. L'aleta dorsal s'origina a la nuca i s'estén sobre tot el dors.  [...]

: Sempre ha defensat que tothom tingui dret a l'educació. No tens cap dret a dir-me això. Els masovers reivindiquen el seu dret d'accés a la propietat de la terra.  [...]

La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta. Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]

incrementaria encara més la tensió entre els treballadors. Quan va tenir notícia del que passava, ningú no sospitava que des de llavors no la tornarien a veure mai més. El seu germà va desaparèixer. L'endemà tothom ho sabria i se'n lamentaria. [...]

un article la preposició com a es redueix a com. Per exemple: Tothom la coneixia com la Monyos. Amb el mateix sentit del verb conèixer també es pot fer servir el verb anomenar, però en aquest cas el complement no va introduït per cap preposició. Per exemple: Aquesta planta s'anomena boixac.  [...]

context. Per exemple: És molt fàcil parlar a misses dites. Ara que ja sabem com acaba la polèmica, a pilota passada, tothom s'atreveix a dir-hi la seva. Ara vens a ajudar-nos? Quan fou mort el combregaven! En canvi, l'expressió a toro passat no és adequada en català.  [...]

pressupostos ja han estat aprovats. El llibre extraviat va ser trobat pel conserge. Era un home respectat per/de tothom. Aquestes oracions passives es fan servir quan es vol posar èmfasi en el resultat de l'acció del verb, més que no pas en qui o què l'executa. Això no obstant, sovint, se'n fa un ús abusiu [...]

pel·lícula es deu en bona part al bocaorella. El bocaorella ha funcionat: ara tothom ja sap el secret. Ara bé, sí que se sol escriure amb guionet quan no es tracta d'un mot compost, sinó d'un sintagma amb dos noms juxtaposats que complementen un altre nom, com en el cas de diccionari català-castellà [...]

, ocórrer o passar. Per exemple: Aquest conte li va agradar molt a l'Andreu. Aquest any li tocarà a l'Aleix ser delegat. Això no obstant, quan el complement indirecte conté el mot tothom o un indefinit com algú, ningú o qualsevol, és més habitual l'absència del pronom. Per exemple: Aquest conte agrada a [...]

, estranya; rar, rara; anòmal, anòmala; irregular; extravagant; peculiar; inusual; excèntric, excèntrica... Per exemple: En Ramon és bastant estrany, no sol parlar amb ningú i sempre està amb el mòbil. Va ser un espectacle tan excèntric que va sorprendre a tothom. En registres col·loquials, també se sent [...]