En els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són: ai: ai-re, mai ei: rei-na, re-mei ii: mus-tii, no-vii oi: boi-na, noi ui: a-vui, cui-na au: blau, cau-re eu: creu-re, peu iu: ca-ga-niu, ciu-tat [...]

Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sonora, com el de rosa o [...]

L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus). A final de paraula convé tenir en compte [...]

Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]

Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]

Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament: a + el: al a + els: als de + el: del de + els: dels per + el: pel per + els: pels per a + el: per al per a + els: per als Per exemple: Va [...]

Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]

, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir). Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir: Present d'indicatiu: arguïm, arguïu Present de subjuntiu: arguïm, arguïu Imperatiu: arguïm, arguïu Imperfet d [...]

allargant el so de la m, per distingir-lo de les paraules que en presenten una de sola. Per exemple: summa fa referència a una 'recopilació' o una 'compilació', mentre que suma designa 'addició'.  [...]

El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]