m. d'e.
ME L'abreviatura (m. d'e.) es fa servir dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i la sigla (ME) es reserva per a taules i altres casos en què es faci un ús genèric del càrrec. [...]
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.
En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.
Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.
De + infinitiu: complement directe
La preposició de és opcional quan un [...]
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o [...]
preguntes.
Si el signe d'admiració o d'interrogació correspon al títol d'una
obra o a qualsevol altre fragment en cursiva, també s'elimina el
punt final. Per exemple:
El disc que m'agrada més és Help!
[...]
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]