olorar té el mateix funcionament que amb sentit propi. En aquests casos i per expressar que alguna cosa és sospitosa, també es poden fer servir altres expressions, com ara: fer mala olor, fer pudor de socarrim, fer mala espina, etc.
Per evitar fer un mal ús del verb olorar, cal substituir-lo per la [...]
En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella.
Si no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents [...]
El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple:
La notícia de l'accident m'ha impactat molt.
Pel que fa a l'adjectiu fr [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
.
Ara bé, amb valor de direcció la preposició cap a es redueix a cap davant d'aquelles expressions que en altres contextos s'usen sense la preposició a. Són els casos següents:
els adverbis demostratius aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Vine cap aquí, que et pentino.
preposicions i adverbis de [...]