Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
.
IDESCAT o Idescat Institut d'Estadística de Catalunya
RENFE o Renfe Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Excepcionalment, algunes sigles s'escriuen en minúscules, amb la lletra inicial majúscula, perquè
són marques registrades o noms que, encara que s'han format com a sigles, han esdevingut [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els símbols són el cas menys conflictiu d'abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns
criteris més homogenis. Aquest abreujament afecta només l'escriptura, ja que els símbols es llegei-
xen desplegant-los.
15 m2 quinze metres quadrats
5 ¤/kg cinc euros el quilo
Majoritàriament [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunci-
ar-les, tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de
la darrera lletra. A partir d'això, se segueixen les regles generals d'apostrofació.
Davant [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen
es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar
el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
grec, ICHTUS) com a paraula
codificada que, a més, coincidia amb la forma grega de la paraula peix, el dibuix del qual té un gran
significat dins del món cristià.
Des de l'època romana fins a l'edat mitjana es va aplicar el sistema taquigràfic de notes
tironianes, constituït per un conjunt de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
barra inclinada.
o/ a l'ordre de
m/f al meu favor
Aquest criteri només s'aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una
abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, l'únic que s'abreuja és carrer i no pas carrer de o
carrer de + article.
c. de Provença
c/ de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles no s'accentuen, encara que la vocal corresponent del sintagma vagi accentuada.
ADN àcid desoxiribonucleic
ESMUC Escola Superior de Música de Catalunya
RASD República Àrab Sahrauí Democràtica
Els acrònims i els mots creuats, tot i que habitualment no porten accent gràfic, es poden [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lexicalització de sigles es produeix a causa de l'alta freqüència d'aparició, de l'analogia amb
altres paraules del mateix camp semàntic i de la necessitat de derivació. La lexicalització compor-
ta que una sigla s'incorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles d [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles que es llegeixen lletra a lletra mantenen sense neutralitzar la vocal tònica del nom de cada
lletra, però tenen un accent més fort sobre el nom de l'última.
NBA ena-be-a
UPC u-pe-ce
IBM i-be-ema
Aquestes sigles s'han de llegir fent servir el nom català de les lletres [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de crear una sigla s'ha de procurar evitar que coincideixi amb una altra de ja existent. Amb
l'objectiu d'evitar aquesta coincidència, és útil recórrer a l'ús d'altres lletres o partícules quan la
formació mitjançant la primera lletra de cada mot ple dona formes que s'escriuen igual [...]