FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. Acceptació d'una decisió de l'autoritat d'un estat per part del poder polític d'un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que s'utilitza referint-se al papa quan, en virtut de la seva autoritat, defineix qüestions de fe i de moral. Quan parla ex cathedra el sant pare és infal·lible. Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condemnar o d'ésser condemnat; l'efecte. La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d'un llibre, d'una doctrina, per l'autoritat civil, per l'autoritat eclesiàstica. La condemnació de la conducta d [...]