FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Centèsima part de la lira turca i de la lliura d'Egipte, el Líban, la República del Sudan, el Sudan del Sud i Síria. Moneda d'una piastra. Peça italiana de vuit rals d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conferit amb la naixença, nat amb un mateix, no adquirit. Les qualitats natives d'un individu. No preparat artificialment. En quím., que es presenta no combinat en la naturalesa. Or natiu. Argent natiu. Natal, nadiu. El país natiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l'or de l'argent. A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s'ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l'estimada. Conversar1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de plata de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams. Moneda o bitllet d'un valor de 5 pessetes. Antiga moneda espanyola d'argent de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària. Patacó 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga moneda castellana de 8 rals. Peça d'argent de pes semblant. Peça de coure de molt gruix i pes encunyada al segle xviii. Diner 2 1. És un home de patacons. Cartó o cartolina emprat en certs jocs juvenils. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit capsular allargat, bicarpel·lar, que s'obre en dues valves tot conservant un septe medial generalment prim i translúcid. Moneda romana d'argent encunyada des de l'època de Constantí el Gran, també encunyada pels bizantins i per alguns pobles bàrbars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda encunyada a Tours. Moneda francesa que conserva els tipus característics de la moneda de Tours. Moneda d'argent o de billó encunyada a diversos països d'Europa a partir del segle xiii, tot prenent la tipologia del tornès francès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al planeta Mercuri o al déu Mercuri. Pertanyent al mercuri o argent viu. Que conté mercuri. Compostos mercurials. Produït pel mercuri. Salivació mercurial. Planta del gènere Mercurialis, de la família de les euforbiàcies, com el melcoratge i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el so que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre. So que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre. El dring de l'or, de l'argent. El dring dels picarols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festes que se celebren pel casament. noces d'argent (o d'or, o de diamant, o de platí) Celebració del vint-i-cinquè, del cinquantè, del seixantè o del setanta-cinquè, respectivament, aniversari d'un casament, d'una ordenació sacerdotal, d'una entitat, d [...]
