FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques que un altre. L'argelaga fa una flor groga semblant a la de la ginesta. Els dos barrets són molt semblants. Que s'acosta en la seva manera d'ésser a algú o a alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pètals linears groguencs, i en la fructificació una baia negra, que creix als boscos frescals de muntanya (Paris quadrifolia). raïm de l'escopeta Herba de la família de les fitolacàcies, molt robusta, de tija ramificada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'hivern Lliri de neu. viola de galàpet [o viola de llop, o viola de pastor] Herba fetgera. viola de Sant Josep Violer de Sant Josep. viola de Sant Pere Ciclamen baleàric. viola groga Calta. viola morenera Ciclamen baleàric. ésser flors i violes V. flor. tota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura heràldica que representa una verga acoblada a una serp que té el cap a la dreta. bastó flordelisat Figura heràldica que representa un bastó amb l'extrem superior acabat en una flor de lis. bastó natural Figura heràldica que representa un bastó en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Campana petita, especialment la manual, proveïda d'un mànec. La campaneta del combregar. El president agitava la campaneta. campaneta la ning-ning Corretgeta la ning-ning. Úvula 2. Timpà de l'orella. Flor de corol·la acampanada. Campànula. campaneta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és una flor molt delicada. Una roba delicada. Tenir la vista delicada. Tenir l'estómac delicat. És una persona molt delicada. Una salut delicada. Que demana ésser executat o tractat amb gran cura, amb habilitat. Una operació delicada. Un assumpte delicat. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les característiques geomètriques estructurals d'una gran unitat geològica deformada. Barra de ferro l'ombra de la qual assenyala l'hora en un rellotge de sol. Prolongament filiforme de l'ovari d'una flor, que sosté l'estigma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do que es confereix públicament en reconeixement d'un mèrit o per a encoratjar algú. Merèixer un premi. Assignar, donar, concedir, un premi. El premi consisteix en una copa d'argent, en una flor natural. Obtenir el primer premi. Premi en diner, en llibres. Distribució de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de roser. Rosa boscana, salvatge. Rosa de cent fulles. Rosa blanca. Rosa te. Rosa vera. Un pom de roses. Aigua de roses. Essència de roses. Fresc com una rosa. Tenir una rosa a cada galta. no hi ha rosa sense espines No hi ha plaer que no porti aparellada alguna pena. Roser 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Institució militar pròpia de la noblesa feudal, consagrada per la religió, que obligava els qui hi eren admesos a combatre per la fe i la justícia, a protegir els febles, a ésser lleials i cortesos. L'orde de cavalleria. L'edat d'or de la cavalleria. La flor de la [...]
