FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels prunèl·lids, d'uns 18 centímetres de llargada, que s'assembla al pardal de bardissa pel to general del plomatge i pels posats, i viu en zones muntanyoses (Prunella collaris). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, de mida petita i mitjana, d'ales arrodonides i plomatge de tons grisos i bruns, a la qual pertanyen el cercavores i el pardal de bardissa. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moltó, de porc. Croquetes de cervell. El cervell considerat com la seu del pensament, intel·ligència, seny, judici. Aquella dona és un gran cervell. No té ni mica de cervell. tenir un cervell de pardal Tenir poca intel·ligència o poc seny. Persona que dirigeix i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
corbata. fer-se-li a algú un nus a la gola [o tenir algú un nus a la gola] Sentir com un impediment a la gola que el priva de parlar, d'empassar-se el menjar. ja li pots fer un nus a la cua Expressió que es refereix a una avinentesa perduda definitivament. nus de pardal Margarida 2 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sovint sorrencs (Trifolium arvense i T. lagopus). peu de lleó Pota de lleó. peu de llop Veratre. peu de llop Malrubí d'aigua. peu de mula Pota de cavall. peu de mula Barretera. peu de pardal Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades [...]
; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala
De vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona.
En altres casos, es forma [...]