FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre venjança (d'una ofensa, d'un dany, etc.). Els catalans decidiren venjar la mort de llur capità. Venjar-se d'algú, d'una ofensa. Prendre venjança de l'ofensa, del dany, etc., inferits (a algú). Ell ha venjat el seu pare. Venjar algú el seu honor. Ja podeu estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L'home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L'aigua que passa per aquest rec. L'home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L'any que es va casar el teu germà. La darrera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o animal amb relació al seu pare i a la seva mare. Té dos fills i tres filles. Entre nois i noies, té dotze fills. El fill del mestre. Les meves filles. Fill únic. Fill pòstum. Fill legítim, il·legítim, natural, bastard, espuri. Fill adoptiu. fill [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma masculina de l'article definit. El mestre. El meu pare. El cavall que ha guanyat la cursa. S'ha trencat el braç. Els meus germans. Els cavalls que han comprat. Els gossos són més fidels que els gats. El llop és un mamífer. Un pare tenia tres fills: el fill gran era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la ciència d'alguna cosa, que posseeix molts coneixements. Homes experts i savis en afers de mar. Una dona sàvia. El seu pare era un savi. Els set savis de Grècia. Que té certes habilitats, s'aplica a un animal. Un gos savi. Una rata sàvia. Que té la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic, normalment per un sacerdot, per a edificació dels assistents. Els sermons del pare Manel. Fer un sermó. Anar a sentir un sermó, anar a sermó. El sermó de la muntanya. Els sermons de sant Vicent Ferrer. Amonestació, exhortació, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu. la meva La voluntat, l'interès, l'opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser propietat d'algú. Tots aquests terrenys pertanyen al comte. Aquests prats pertanyen a la hisenda del meu pare. Formar part d'una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies. Alguna cosa, correspondre a algú perquè li és deguda [...]
