FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria. Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té nom d'autor. Un llibre anònim. Una carta anònima. Carta anònima. Rebé un anònim. Llibre anònim. Que no fa conèixer el seu nom. Aquesta obra és d'un autor anònim. Autor anònim. Aquest article és d'un anònim. Anonimat . L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere un nom propi, que és qui té menys edat de dues persones que tenen el mateix nom. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels juvenils i inferior a la dels sèniors, de divuit a vint-i-un anys d'edat. Relatiu o pertanyent als júniors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció de sentit usada com a figura retòrica que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Figura retòrica que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, indica identitat. Tots dos van morir el mateix dia. Les dues novel·les són del mateix autor. Vols dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? Aquest pobre és el mateix que ahir vaig socórrer. Tu has demanat un altre metge: veuràs com [...]
