FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hebreu consagrat a Déu que, segons l'Antic Testament, havia d'abstenir-se de begudes fermentades, evitar tocar cadàvers i deixar-se créixer els cabells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'origen hebreu usada en les litúrgies jueva i cristiana com a conclusió de les oracions. dir amén a tot Aprovar-ho tot, donar a tot la seva aquiescència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'antiga Canaan. Relatiu o pertanyent a l'antiga Canaan o als seus habitants. Grup de llengües semítiques occidentals a què pertanyen l'hebreu i el fenici. Relatiu o pertanyent al cananeu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al lèxic. Conjunt de mots d'una llengua. Cabal, mena, de mots usats per un autor, per una persona, en parlar o escriure. Diccionari, vocabulari, especialment del grec, hebreu o llatí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dinovena lletra de l'alfabet grec (τ, Τ). Vint-i-dosena i última lletra dels alfabets hebreu i arameu. Símbol sagrat egipci per a significar el triomf de la vida sobre la mort. Creu de tau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Himne religiós. Cantar els salms. Càntic hebreu dels cent cinquanta que constitueixen un dels llibres de l'Antic Testament, emprat com a pregària i cant religiós en les litúrgies jueva i cristiana. Els salms de David. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exclamació d'origen hebreu que usen jueus i cristians com a expressió de joia, agraïment i lloança a Déu. Crit d'alegria, especialment de satisfacció de veure en fi realitzada, aconseguida, una cosa. Ja podem cantar l'al·leluia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós hebreu originat en l'època dels macabeus que vivia en comunitat de béns i en celibat i es mantingué fins a l'època de la destrucció del temple de Jerusalem. Relatiu o pertanyent als essenis. [...]