FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En jur., néixer després de la mort del pare, especialment si el pare ha fet testament abans de la concepció. Un ésser, néixer i fer-se sobre un altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu masculí del pronom de tercera persona ell. El teu pare, jo el veig cada dia. La dona que el cerca, troba l'home que desitja. Un bon pare renya la seva filla si el desobeeix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és menor d'edat i ha perdut el pare i la mare o algun dels dos. Una pobra òrfena. Orfe de pare i mare. Orfe de pare. Orfe de mare. Asil d'orfes. Que ha quedat sense emparança. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De pare, propi del pare. Amor paternal. Que indica protecció, acolliment, tracte afectuós. Desplegava una actitud paternal envers els seus subordinats. Que té una actitud protectora. Era un home molt paternal, que s'havia guanyat l'afecte de tothom. [...]