FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. El temps és el millor metge. metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. metge forense Metge [...]
La forma femenina de metge és metgessa o metge. Per exemple:
La metgessa de capçalera m'ha encarregat una anàlisi de sang.
Una dona va agredir dues metgesses del CAP del barri.
Han acomiadat una metge del centre per negligència mèdica.
Les dues metges se'n van al Nepal per oferir ajuda [...]
Cal no confondre el mot metge, que és un substantiu, amb el mot mèdic, que és l'adjectiu que fa referència a la medicina o als metges. Per exemple:
M'han demanat un certificat mèdic o M'han demanat un certificat del metge (però no M'han demanat un certificat metge).
La consulta mèdica obre a les [...]
Persona titulada en medicina que s'encarrega d'atendre els esportistes lesionats o malalts en una prova, un encontre o una competició o bé en un entrenament. [...]
Persona especialitzada en la prevenció, la guarició o l'alleujament de les malalties de les persones i en l'aplicació dels seus coneixements a la promoció de la salut. [...]
Peix de l'ordre delsofidiformes, de la família dels ofídids, que fa fins a 29 cm de llargària, amb el cos allargat i cobert de petites escates cicloidals, l'aleta dorsal i l'anal força llargues i unides a la caudal, i les aletes ventrals reduïdes a filaments bífids, amb quatre branquiespines allar [...]