En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s'empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d'una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet. [...]
Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.
Els quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les [...]
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple:
[Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres.
[A l'esplai la meva filla hi [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
4ts 4ts. quarts
5ns 5ns. cinquens
6ns 6ns. sisens
Si els numerals ordinals abreujats apareixen en un text escrit en majúscules, la lletra o les lletres de
l'abreviatura es continuen escrivint en minúscula.
2n CONGRÉS DE PEDIATRIA
2n. CONGRÉS DE PEDIATRIA
En els casos en què l'ordinal s [...]
Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:
baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...
Convé observar que un bon nombre de [...]
La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]
En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple [...]