FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar èmfasi al que es diu, o a intercalar diferents vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix en la repetició d'un mateix radical en una mateixa clàusula o vers, modificat per derivació, canvi de funció sintàctica, reiteració o variació semàntica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflorescència en què els pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud. umbel·la composta Umbel·la que té els radis terminats en una umbèl·lula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa forma, el mateix grau, la mateixa manera d'ésser, en tota la seva durada, en tota la seva extensió. Un estil uniforme. Que té la mateixa forma que un altre. Vestit específic i distintiu dels membres d'alguns cossos socials, o d'algunes institucions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'isomorf. Propietat d'algunes substàncies que, essent químicament diferents, tenen la mateixa estructura cristal·lina i per consegüent la mateixa forma. En mat., morfisme bijectiu. Relació existent entre dues llengües o dues estructures [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és del mateix temps, de la mateixa època, que un altre. Dos fets, dos personatges, contemporanis. Ser contemporani d'algú. Els esdeveniments contemporanis. De l'època actual. Literatura contemporània. Història contemporània. [...]
