11.
campanera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretjola de serp. campanera cabdellada Mateta de la família de les convolvulàcies, densament pilosa i més o menys argentada, de fulles estretament lanceolades i flors d'un blanc rosaci en forma d'embut, que es fa a les brolles clares en indrets calents (Convolvulus lanuginosus). [...]
|
12.
cerasti
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Cerastium, de la família de les cariofil·làcies, de flors petites i blanques i fruit en càpsula cilíndrica i sovint corbada, que s'obre mitjançant nombroses dents. cerasti tomentós Cerasti cespitós, densament cobert d'una [...]
|
13.
gavó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Ononis, de la família de les papilionàcies, arbustiva o herbàcia, de fulles trifoliolades i flors grogues o roses. gavó espinós Ungla de gat. gavó groc Gavó densament glandulós, molt viscós, de flors grogues amb estries [...]
|
14.
gazània
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Gazania, de la família de les compostes, de fulles lanceolades, enteres o lobulades, densament tomentoses i blanques per sota, i capítols sobre peduncles basals, ataronjats o grocs, amb la base de les lígules negra i amb una taca blanca al mig [...]
|
15.
marxant marxanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comerciant que va pels pobles i per les masies a vendre les seves mercaderies. Persona que comercieja en obres d'art. Herba de la família de les amarantàcies, mena de blet de fulles ovades i peciolades i de flors verdes poc vistoses, densament reunides en inflorescències llargues [...]
|
16.
besneula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
besneula de fulla blanca Planta de la família de les boraginàcies, semblant a la besneula, però de fulles densament tomentoses, blanquinoses, i flors purpúries que esdevenen blavenques, pròpia d'indrets ruderals de terra baixa (Cynoglossum cheirifolium). [...]
|
17.
bacallà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels gàdids, de 50 a 80 centímetres de llargada, amb el dors brunenc de tons verdosos, el dors i els flancs densament pigats de taques brunes i el ventre blanc, amb un barbelló i dues aletes dorsals i dues d'anals, que viu a les aigües fredes del nord de [...]
|
18.
polígala
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sol portar un apèndix terminal fimbriat, i fruit en càpsula comprimida i generalment alada. polígala de Virgínia Polígala de tiges sovint grogoses, fulles ovades o lanceolades disposades densament i flors blanques o verdoses en inflorescència densa espiciforme [...]
|
19.
enciam
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subenteres i capítols de flors grogues ligulades, freqüent en herbassars ruderalitzats (Lactuca virosa i L. serriola). enciam escaroler Enciam d'una varietat de fulles densament agrupades en cabdell (Lactuca sativa var. capitata). enciam llarg [o enciam romà] Enciam d'una varietat de fulles [...]
|
20.
crespinell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vermelloses, i flors blanques en inflorescència en corimbe terminal (Sedum album). crespinell groc Crespinell de fulles ovoides densament imbricades, i flors grogues en petites cimes terminals compactes, tot ell de sabor picant (Sedum acre). crespinell gros Crespinell relativament gros, de fulles [...]
|