FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pujar, transportar a un nivell més alt. Elevar l'aigua d'un pou mitjançant una bomba. Elevar una càrrega des del fons d'una mina a flor de terra. L'aigua del pou s'eleva ella sola fins a flor de terra. Elevar-se en un dirigible italià. Portar a un càrrec, una dignitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Obrar per interès. Fer una cosa per ambició. Pecar per ignorància. Es van trobar per casualitat. No sé per què ho vas demanar. Per què li vols fer mal, a ella, que t'estima tant? A causa de. Em castiguen: no sé per quines faltes. El castigaren per haver-s'hi trobat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. L'arrel d'un cabell, d'una ungla. Les arrels d'un queixal. Hem d'extirpar les arrels d'aquest mal. Tallar el mal d'arrel. En mat., quantitat que multiplicada per ella mateixa un cert nombre de vegades dona com a producte un nombre prèviament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persona de demostrar, per ella mateixa o mitjançant persona lletrada, la manca de fonament d'allò de què hom l'acusa. Allò que defensa o protegeix. Obra de fortificació per a defensar una posició. Les defenses d'una plaça forta. Destruir les defenses enemigues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jocs, sèrie de jugades que es fan entre donada i donada. de passada Tot passant. Aniré al mercat i de passada m'arribaré al banc. de passada Tot tractant d'altres coses. De passada, li retreia coses que ella havia dit. de passada Sense detenir-s'hi gaire. No s'entén gaire: es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Closca d'un caragol. Tija cilíndrica o cònica amb un sortint o filet de secció rectangular, triangular, etc., que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua, i que es fixa en el cos on penetra encaixant dins les espires en buit que ella mateixa s'obre o que porta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al fons de les coses. El nom no fa la cosa. cosa en si Realitat tal com és en ella mateixa, amb independència de les possibilitats del coneixement humà. Objecte inanimat. Les persones i les coses. L'esclau era considerat com una cosa. Hem comprat moltes coses. Una cosa de preu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En combinació amb de o sola, expressa relacions que denoten: Posició d'una persona o d'una cosa respecte a allò que està més baix en direcció vertical i en contacte o no amb ella. El llum és damunt la taula, davall el prestatge. Portava el feix damunt [...]
En català, el nom del dígraf ll és ela doble, i no ella. Aquest dígraf representa el so de la consonant lateral palatal sonora. Per exemple:
El mot ratlla s'escriu amb ela doble.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, moure's com una roda al voltant del seu eix. La Terra gira sobre ella mateixa, i això origina la successió dels dies i les nits. Un cos, moure's circularment o espiralment al voltant d'un eix. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol. Deixar la direcció que [...]
