FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Isomeria que presenten els compostos, les molècules dels quals contenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereixen en llur arranjament espacial o configuració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'insectes apterigots, de cos en forma de fus i de color fosc, antenes llargues i ulls compostos, que inclou el peixet de coure i el peixet de plata. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica. El mot àguila ha donat, per metàtesi, àliga. Reacció entre dos compostos amb bescanvi d'elements i formació de dos nous compostos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'insectes pterigots, mastegadors, de cos cilíndric, cap allargat, potes ben desenvolupades, amb un parell d'ulls compostos, ocels i òrgans timpànics, que comprèn les llagostes, els grills, els cadells i els saltamartins. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fisicoquímica. química inorgànica Branca de la química que estudia els elements i llurs compostos, llevat dels compostos complexos del carboni. química orgànica Branca de la química que tracta dels compostos complexos de carboni i de llurs transformacions. Persona versada en [...]
