Els adjectius demostratius indiquen el grau de proximitat en l'espai, el temps o el discurs de l'entitat designada pel nom al qual acompanyen.
En català coexisteixen dos sistemes de demostratius: el binari i el ternari.
Sistema binari
Sistema ternari
Proximitat a l'emissor
aquest [...]
Els possessius àtons són els següents:
Masculí singular: mon, ton, son
Femení singular: ma, ta, sa
Masculí plural: mos, tos, sos
Femení plural: mes, tes, ses
El possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En [...]
Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador:
1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fortament arrelat pel pas dels anys, pel costum. Una malaltia inveterada. Té seixantaanys i fuma des dels setze: com vols que deixi ara un hàbit tan inveterat? Les dues famílies es tenien un odi inveterat. [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
art m 1 [plural d'el] los. Els amics d'en Joan, los amigos de Juan. Els visitants de les runes, los visitantes de las ruinas. m 2 els meus, els teus, els seus, els nostres, els vostres mis, tus, sus, nuestros, vuestros. Els meus pares no volen conèixer els teus avis, mis padres no quieren conocer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment artístic dels anys cinquanta i seixanta del segle xx caracteritzat pel retorn a certs trets del dadaisme, especialment l'ús descontextualitzat i combinat d'objectes i imatges del món quotidià. [...]
Període històric de transició que abraça des de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident l'any 476 fins a l'any 1000, caracteritzat per la decadència de la literatura en llatí i la historiografia, la davallada demogràfica, la violència social i l'escassa activitat constructiva i cultural. [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]