FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc. Escorcollar una casa, un armari, una nau. Encercar minuciosament, examinar a fons. N'ha escorcollats, de llibres antics, per veure si hi trobava algun [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar a veure algú a casa seva per amistat, per cortesia, per parlar d'un afer, etc. Fer una visita. Rebre una visita. Tenir visites. Visita de compliment, de cortesia. tornar la visita a algú Visitar-lo en correspondència a una anterior visita seva. visita de metge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Ésser a les envistes d'un indret. A les vuit ja érem, ja havíem arribat, a les envistes de Girona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevenció contra allò de què hom tem algun dany, algun perjudici, alguna molèstia, etc. No puc fer-hi més: les sargantanes em fan aprensió. Ja pots entrar a veure'l, el malalt, sense cap aprensió. Agafar aprensió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumdar (quelcom) amb una argolla. Arreplegar, atrapar. A veure si l'argollo a col·laborar. Un canó o una canonada qualsevol, deixar passar (un líquid). Un carro, enganxar-se per les rodes a un altre, en topar lateralment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'està o roman en un lloc. d'un lloc estant Estant en aquell lloc. Veure el carrer del sofà estant. Sentir el timbre de la cuina estant. De dalt estant el poble sembla ben petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió d'una veu o d'un instrument, part de l'escala musical que recorre des de la nota més greu a la més aguda. El diapasó del clarinet té cinc o sis notes més que el de la flauta. posar-se al diapasó d'algú Conformar-se a la seva manera de veure, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exclamació d'origen hebreu que usen jueus i cristians com a expressió de joia, agraïment i lloança a Déu. Crit d'alegria, especialment de satisfacció de veure en fi realitzada, aconseguida, una cosa. Ja podem cantar l'al·leluia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De múltiples aspectes. Amb fortuna diversa. De caràcter diferent, de distinta espècie o mena. A l'aparador hi havia objectes diversos. Gustos diversos. Alguns, diferents, un cert nombre de. Ho han contat diverses persones que ho van veure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a algú (una peça de vestir) per veure si li cau bé. Ara acaben d'embastar l'americana; si s'espera una mica la hi podrem emprovar. Avui mateix tallarem el vestit, i demà ja podrem emprovar. [...]
