FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algun cop naturalitzat, un dels progenitors de molts dels rosers de jardí (Rosa moschata). roser silvestre Roser de flors simples, amb cinc pètals blancs, rosats o vermells, que es fa espontàniament a la natura, sobretot a les bardisses i als marges. roser de Santa Caterina Arbust o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En fonèt., particularitat fònica, l'existència o la no existència de la qual en una unitat donada l'oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua. marca zero Absència d'un tret formal o semàntic en un subsistema lingüístic on les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ebullició baix i es fa servir per a absorbir la calor d'un medi mitjançant la vaporització. agents naturals Forces de la natura. Reactiu químic. agent repel·lent Agent d'olor o sabor desagradable per a diferents espècies animals. agent tensioactiu Compost, generalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix l'extrem dels dits de mamífers, ocells i rèptils. Les ungles de les mans, dels peus. Portar les ungles llargues. Tallar-se les ungles. ésser carn i ungla V. carn. ungla encarnada Ungla les vores de la qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
natura dels components o ingredients d'una substància, però no llurs proporcions. anàlisi quantitativa Anàlisi que determina en quines proporcions entren en una substància o mostra els seus components o ingredients. anàlisi tèrmica Tècnica per a determinar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
baptisme, la confirmació i l'orde, que fa que no es puguin repetir en la mateixa persona. Caràcter baptismal. Tret indicador de la natura essencial d'una persona o d'una cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres. Els caràcters generals d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transparència a la radiació solar i de l'absorció de la radiació terrestre. efecte estèric Resultat de la influència que la configuració de les substàncies reactants exerceix sobre la velocitat, la natura i l'extensió d'una reacció. efecte fotoelèctric [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
natura de la qual és corpuscular. raigs gamma [o rajos gamma] Radiació electromagnètica de freqüència superior a la dels raigs X, caracteritzada per un gran poder ionitzant. raigs infrarojos [o rajos infrarojos] Radiació electromagnètica de freqüència [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Quin és el seu estat? És fadrí, casat o vidu? estat civil Qualitat jurídica de cada persona amb relació als seus drets i obligacions civils. Manera d'ésser dels homes en tant que reunits en societat. L'estat salvatge, civilitzat. estat de natura Estat d'un poble, d [...]
bé es poden substituir els dos verbs per dos noms equivalents. Per exemple:
Cal respectar i cuidar la natura (i no Cal respectar i tenir cura de la natura).
Us donem les gràcies per l'assistència a la jornada i la col·laboració prestada (i no Us donem les gràcies per assistir i col·laborar en la [...]
