FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència. referent a Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a. Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe. Model que encarna uns valors dignes de ser imitats. Pompeu Fabra esdevingué un referent de la catalanitat. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L'avar no somia altra cosa sinó abassegar diners. Semblava que volia ser a tot arreu i abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent. Ocupar enterament l'atenció i la dedicació (d'algú). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no guarda la cura deguda en l'aspecte físic o en les responsabilitats personals. Era alt, pàl·lid i descuidat en el vestir. Has de fer la feina ben feta i no ser tan descuidat. Que denota manca de cura i d'atenció als detalls. Vesteix amb un estil volgudament descuidat. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, reclamar per a si (allò que li pertany). Reivindicar els seus drets. Reivindicar algú la glòria de ser el descobridor de quelcom. Reclamar l'autoria o la comissió (d'un fet). L'IRA reivindicà l'atemptat de Londres. Defensar (la fama, el bon nom, etc.) d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oir; l'efecte. Audició dels testimonis. Facultat o poder d'oir. Execució pública d'un recital, d'un concert, etc. L'audició d'ahir al conservatori va ser molt brillant. Una audició de sardanes. Audició musical. Programa radiofònic o televisiu que [...]