FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense cap gràcia. Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera. Ser un pengim-penjam. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnar (algú) a sortir d'un territori o d'un lloc, proscriure. Apartar, allunyar (alguna cosa). Certes formes van ser bandejades de la llengua escrita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Argüir (contra una asserció, un argument, etc.). Aquesta objecció pot ésser fàcilment redarguïda. La declaració del testimoni de la defensa va ser redarguïda pel fiscal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que coneix. Ell és coneixedor del fet. Que entén en alguna cosa. Coneixedor de pintures, de medalles antigues. Té fama de ser un bon coneixedor de vins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'una sola pedra. Que té els elements formant un tot homogeni i impenetrable com un bloc. La universitat no ha de ser una institució monolítica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'any proppassat. Antany la festa major va ser molt lluïda. En temps passat. Antany la gent no viatjava tant com ara. tenir molts antanys Ésser vell. Antigor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que va obrint camí en les exploracions de noves terres, en els avenços científics, en el progrés, etc. Aquelles dones van ser les veritables pioneres del feminisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encisar; l'efecte. Desfer l'encís. Allò que encisa en una persona o cosa. L'encís d'aquell paisatge. Té una manera de ser plena d'encisos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer malament (alguna cosa). Espifiar les notes d'un acord musical. espifiar-la Cometre un error. Em penso que l'hem ben espifiat: el seu aniversari va ser ahir. [...]