FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gent. Treballar a l'ombra. a l'ombra A la presó. dur les ombres mortes Tenir aspecte d'abatut. fer ombra a algú Enfosquir els mèrits, la fama, etc., d'algú, amb els propis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no bat pel juliol no bat quan vol. Batollar 1. Treballar (un metall) a cops de martell. Batre l'or, el coure. batre moneda Fabricar-ne. batre el tambor Fer-lo sonar colpint-lo amb les baquetes. Els tambors, sonar. Els tambors batien. A tambor batent. Agitar, remenar, a cops de forquilla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, allò que indica aquell infinitiu. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure. Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d'altri. On poses quan vas a Tortosa? A Calella, posarem a casa dels meus cosins. Un ocell que volava, parar-se sobre una cosa. Els coloms [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que el conté. Acció de carregar. La càrrega va durar tot un dia. Treballar en la càrrega o la descàrrega dels vaixells. Envestida o atac a l'enemic. Càrrega de cavalleria. Càrrega a la baioneta. Donar una càrrega. tornar a la càrrega Fer una nova [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'òrgan de l'oïda deguda a impulsions que ocorren regularment. El so del violí, de la flauta. L'he reconegut en el so de la veu. El so de les campanes. Un so metàl·lic. Músic pagat fa mal so. Entrem a treballar a so de campana. Forma d'energia que produeix aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé una mercaderia. Acabar bé, resultar bé, sortir bé una cosa. De bona manera, rectament, especialment d'una manera conforme al deure. Treballar bé. Cuinar bé. Un dinar ben cuinat. Cantar bé, ballar bé. Obrar bé, portar-se bé. Un orador que parla molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trobaràs pel port. Hi havia gent per les finestres. Ho va deixar per damunt la taula. Va tirar la llavor per tot el terme. El cònsol començarà a treballar per Nadal. El terratrèmol va ser pel juny. Degué arribar per Pasqua. Allò que serveix per a produir un efecte, com l'agent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per peus o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc. Una taula de noguera, de roure. Una taula de pedra. Una taula d'escriure. Una taula de ping-pong. Una tauleta de cosir. Una taula de [...]
reprenen amb un pronom feble. Noteu el canvi de significat entre aquestes frases:
A la biblioteca hi estudien molt ('hi van sovint', adjunt de predicat).
A la biblioteca estudien molt ('hi fan molta feina', adjunt oracional).
No hi pot treballar ningú, aquí ('ningú té aquest espai assignat', adjunt de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adherida a les arrels de les plantes que han d'ésser trasplantades. Full molt prim d'un metall preciós batut, que se sol guardar entre fulls de paper i serveix per a cobrir certs objectes. Pa d'or. Pa d'argent. Plataforma petita del torn de terrisser, on es posa el pa de fang a treballar [...]
