Resultats de la cerca frase exacta: 1.353

211. olivera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les oleàcies, de tronc gruixut i tortuós, fulles lanceolades enteres, coriàcies, grisenques i cobertes de pèls esquamiformes al revers, flors blanquinoses, en petits raïms o panícules, i fruit en drupa, cultivat a la regió [...]
212. ràfia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Palmera monoica del gènere Raphia, de tronc gruixut, fulles pinnades i blanquinoses per sota, i fruit cobert d'esquames, font de la fibra del mateix nom. Fibra extreta de les fulles de la ràfia, blana, sedosa i molt resistent, que serveix per a fer cabassos, lligams, etc. Fibra [...]
213. corísia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les bombacàcies, de tronc inflat i espinós, fulles palmaticompostes, flors piloses per fora, blanques, grogues o vermelloses, i fruit en càpsula grossa amb les llavors cobertes de llargs pèls sedosos, originari d'Amèrica del Sud i [...]
214. entortolligar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar (alguna cosa) de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d'una altra cosa. Entortolligaren una corda a la cintura del reu. El porxo era ple de lianes enfiladisses que s'entortolligaven per les columnes. Una serpent s'havia entortolligat al tronc d'un arbre. Vol parlar tan [...]
215. papaier
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre dioic de tronc simple, de mida petita i poc consistent, fulles grosses profundament palmades, agrupades al capdamunt de la tija, flors unisexuals grogues i fruits en baia, les papaies, que neixen per sota del fullatge, originari de l'Amèrica Central i molt cultivat als països [...]
216. coster -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part lateral d'una muntanya. Paret d'una mina o d'una excavació. Situat a un costat. Les parts costeres. fer coster No encertar el blanc. Primer i darrer dels taulons que se serren d'un tronc. Grup de sis fulls de paper defectuós que antigament es posava a la part superior i a [...]
217. picó 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina consistent en un bloc de fusta de forma de tronc de con, fixat a l'extrem d'un mànec concèntric, emprada per a afermar una capa de terra, de grava, etc. picó pneumàtic Martell pneumàtic proveït d'una eina plana que en percudir el sòl l'aplana. Martell de [...]
218. sapote
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les sapotàcies, autòcton de l'Amèrica Central, de fruit comestible i fusta apreciada, el tronc del qual dona un làtex que és emprat per a la fabricació de xiclet (Manilkara zapota o Achras zapota). Arbre caducifoli de la [...]
219. sicòmor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
neixen al tronc i a les branques, originari de l'Àfrica oriental i del Pròxim Orient (Ficus sycomorus). Fusta de sicòmor. [...]
220. barrina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. barrina de creixement Barrina amb boca tallant i buida, utilitzada per a extreure, en sentit radial d'un tronc, bastonets cilíndrics, que permeten mesurar el creixement o l'edat dels arbres. barrina de plantar Eina de ferro de caragol per a fer un clot a terra on es plantarà per exemple un [...]
Pàgines  22 / 136 
<< Anterior  Pàgina  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  Següent >>