FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça gruixuda i molt clivellada, fulles llargues i rígides, de dues en dues, i pinyes oblongues, grosses i quasi simètriques, que es fa sobretot en terrenys àcids, on pot formar boscos, i es planta també com a forestal o per resinar-lo (Pinus pinaster). [...]