v tr 1 [fer caure] precipitar. El van precipitar a l'avenc, lo precipitaron por la sima. 2 [apressar] precipitar. 3 quím precipitar. v pron 4 precipitarse. [...]
v tr 1 [apremiar] acuitar, apressar. 2 [confundir] atabalar, atorrollar, marejar. Acuciar con preguntas, atabalar amb preguntes. 3 p fr [anhelar] delerar, delejar, delir-se per. v intr 4 [ser acuciante] urgir, apressar, no tenir espera, córrer (o portar) pressa. Es un asunto que acucia mucho, és [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
apressar. És un afer que apressa molt. córrer (o portar) pressa Urgir és només intr. Per al sentit transitiu de donar pressa instar, incitar, apressar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
v tr 1 [insistir] instar. Le instaba a que actuara, l'instava a actuar (o perquè actués). v intr 2 p fr [urgir] urgir, apressar. Insta que lo hagas rápido, urgeix que ho facis ràpid. [...]
v tr 1 [apressar vivament] apresurar, avivar, acelerar, acuciar, apretar. Atropellar el pas, apresurar el paso. 2 [precipitar] atropellar, precipitar. Atropellar el ritme de producció, atropellar el ritmo de producción. 3 [envestir] atropellar. El tramvia atropellà un vianant, el tranvía atropelló [...]
v intr 1 urgir, ésser urgent, córrer pressa. Urge una solución inmediata, urgeix una solució immediata. Me urge mucho, em corre molta pressa. Una cosa que urge, una cosa que urgeix (o que és urgent). 2 dr [una ley] obligar. v tr 3 instar, apressar. El parlamento urgió al gobierno para que..., el [...]
gatillo, prémer el gallet. 7 [activar] apressar, cuitar, acuitar. Apretar el paso, apressar (o cuitar) el pas. ¡Apriete!, apresseu-vos!, cuiteu!8 [acosar] encalçar, empaitar, acuitar. Me aprieta el tiempo, m'acuita el temps. 9 fig i p fr [afligir] contrariar, afligir. 10 fig i p fr [coaccionar] collar. Lo [...]