FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
composició. Línia melòdica sinuosa formada per combinació de notes conjuntes i arpegiades. Figura d'equilibri de la dansa acadèmica en què el cos s'aguanta amb una sola cama i manté l'altra aixecada i estirada endarrere, mentre els braços, l'un endavant i l'altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells terrestres, voladors, amb el bec dret, tarsos curts i prims, tres dits dirigits endavant i un endarrere, generalment petits, que comprèn cinquanta-sis famílies, a les quals pertanyen el 60 % dels ocells vivents. Individu d'aquest ordre. [...]