FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'agafar les armes, especialment de preparar-se a la defensa si s'aproxima l'enemic. En sentir l'alarma, els soldats acudiren als llocs de combat. Avís o senyal fet en cas de perill. Senyal d'alarma. Crit d'alarma. Donar l'alarma. falsa alarma Alarma donada sense motiu ver. Aparell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escoltar, de fer l'aguait. donar escolta a algú Prestar atenció, crèdit, al que diu. estar a les escoltes Estar atent a collir allò que es diu. Persona posada, tramesa, en un lloc per a escoltar allò que es parla, per a espiar o descobrir l'enemic, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar per capítols, dividir en capítols. Rendir-se, especialment a l'enemic, establint els articles d'un tractat per a la rendició d'una plaça forta, d'un cos de l'exèrcit, etc. Resistiren heroicament, però a l'últim hagueren de capitular. Capitular amb honor. Van [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar (una cosa, especialment un humor o un mal), d'una banda fent-la anar a una altra banda. Fer allunyar (l'enemic) del lloc de l'operació principal obligant-lo a defensar-se en un altre lloc. Distreure o entretenir agradablement, recreant. Aquest espectacle divertirà molt la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Derrotar completament (l'enemic). Envair (un país, una ciutat) provocant-ne la devastació. Amb les armes a la mà esvaïren aquell territori. Dissipar 1. Aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S'ha esvaït la nuvolada. Desmaiar-se [...]
