FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a posar. La imatge fou reposada a l'altar amb l'ajut de tots els vilatans. El funcionari fou reposat en el càrrec. Descansar 1, 2 i 3. Ara no treballis més: reposa. Per fi reposem després de tants fatics i tantes calamitats. Reposa en mi, que jo faré per tu tot el que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
premiat. Trobar-se en un lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itàlia? Ells ara són dalt. On són les eines? La roba ja és a l'armari desada. La universitat és al barri nou. Amb el verb en primera persona del plural, trobar-se en un període de temps. Fa fred perquè [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, anar devers el lloc del qual havia partit. Se'n van dilluns i tornen dissabte. Ja han tornat de Montserrat: no hi han estat sinó vuit dies. Surto un moment i torno de seguida. Tu hi vas, i jo en torno. Un bitllet d'anar i tornar. Tornar de viatge, de passeig. Tornar de la guerra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'aquesta, d'aquella, de semblant, mena. Jo no he emprat mai un tal llenguatge. Semblant2 2. Ell no ha dit mai tal cosa. Forma que s'empra per a designar una cosa com a determinada sense, però, que ho sigui realment. Jo li vaig dir: «Vindré tal dia». Ocupa el lloc d'un nom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, algú, hereu el seu nebot. Fer tornar espès un xarop. Esdevenir. Fer-se, algú, capellà. Fer-se, un protestant, catòlic. Fer-se d'una comunitat. Fer-se gran. Fer-se vell. Fer-se fort a negar una cosa. Creure, suposar que (algú o alguna cosa) és això o allò. Jo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, transferir, renunciant al dret propi. Cedir la cambra a un altre. Cedir una propietat a un parent. Et cedeixo la casa mentre jo estaré de vacances. cedir el pas a algú Deixar-lo passar en senyal de respecte. Cessar de resistir, renunciar a oposar la pròpia força, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guardar per a l'esdevenidor, per a un ús especial. Aquestes ja podeu gastar-les; aquestes altres, les reservo per a demà. Reservar-se un dret, una facultat. L'editorial es reserva l'opció d'editar l'obra premiada. Jo em reservo de dir-ho per ara. Destinar exclusivament (un lloc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, indica identitat. Tots dos van morir el mateix dia. Les dues novel·les són del mateix autor. Vols dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? Aquest pobre és el mateix que ahir vaig socórrer. Tu has demanat un altre metge: veuràs com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conèixer completament, tenir coneixença que (una cosa) és, s'ha esdevingut, per la informació que en tenim. Saps els motius del seu refús? Saber què cosa és la pobresa. Saber una casa per llogar. Jo sé un metge que ha guarit tots els malalts de la passa. Ell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reunió. Atenent que és fora de la ciutat, no podrà comparèixer a la cita. Tenir atencions (envers algú). No m'atén com jo voldria. atendre una prometença [o atendre una convinença] Complir-la. Prestar atenció (a un client) en un establiment públic, [...]
