FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d'un pronom feble acabat en vocal. Porta'ls. Porta-me'ls. A les vostres germanes [...]
El verb fer, en sentit general, significa 'donar existència a alguna cosa'. Per exemple:
A l'obrador fem la massa del pa amb ingredients naturals.
Ara bé, la forma fer-hi significa 'influir' o 'intervenir' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:
Ahir estava insuportable! També hi [...]
El verb palpar, en sentit general, significa 'explorar, examinar, tocant amb les mans'. Per exemple:
Va haver de sortir de l'habitació palpant les parets perquè no sabia on era l'interruptor.
Ara bé, la forma palpar-hi té el significat de 'tenir tacte' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Pe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució. Està en un estat de debilitat, que no s'aguanta. debilitat mental Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual. Allò en què un és feble o dèbil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terreny en pendent que baixa des del camí cobert d'una fortificació al camp. Superfície d'erosió en país àrid, amb un pendent feble i sovint coberta de grava, desenvolupada a la base d'un relleu abrupte i muntanyós. glacis continental Part més pregona i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u, davant un altre pronom feble o, facultativament, davant un verb començat en s, en ce o en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família de les linàcies, molt semblant al lli cultivat, però més feble, que es fa en prats humits (Linum angustifolium). Fibra tèxtil procedent del lli. Teixit fet amb aquesta fibra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Somriure-li, a algú, l'esperança. Viure d'esperances. Nodrir-se, alimentar-se, d'esperances. No haver-hi esperança, esperances. Esperança de guariment, de salvació, de victòria. Una esperança viva, forta, ferma, feble, vana. Virtut teologal per la qual el creient [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per prolongació d'un so emès en un temps feble sobre el temps fort successiu. Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria, lligada a una brusca anòxia cerebral. [...]
