FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que passa alguna cosa d'un indret a un altre. Un passador de contraban. Operari especialitzat a passar els fils d'ordit pels lliços d'un teler, o pels mallons d'una jacquard, i per la pua. Mecanisme de tancar consistent en una barreta de ferro cilíndrica o plana que corre per dins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d'una casa, d'una cambra, etc. Una paret de tanca. Una paret mitgera. Paret comuna, pròpia. Paret de maó de pla, de cantell. Paret de pedra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de terminar o de tancar definitivament. Clausura d'un compte, d'un debat, d'un inventari, d'una discussió. Clausura del Parlament. Clausura d'una exposició, d'una fira. Clausura d'un centre polític. Ordre de clausura. Regla de la vida dels monestirs o dels convents que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues anses, que serveix per a cuinar, fer bullir aigua, etc. olla de pressió [o olla exprés] Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d'una vàlvula de seguretat, en què hom pot elevar l'aigua a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle corredís d'un moble com ara una taula, un armari, etc., que estirant surt del moble on és contingut i pitjant hi entra. Obrir un calaix. Tancar un calaix. Un armari amb un calaix. Els calaixos d'una calaixera. anar-se'n al calaix Morir 1 1. una malaltia (o un disgust [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l'armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a condemnar el proïsme. condemnar un malalt Declarar-lo irremeiablement pròxim a morir. condemnar un vaixell Declarar-lo fora de servei. Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas). Condemnar una porta, una finestra, un camí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nas tapat. Topar-se amb algú nas a nas. Tenir una cosa davant el nas. Tancar a algú la porta pels nassos. nas aguilenc [o nas aquilí] Nas prim i un poc corbat, a semblança del bec de l'àguila. nas arreveixinat Nas amb la punta cap amunt. nas camús [o nas xato] Nas curt [...]
