(rogent). En canvi, s'escriu tx si la grafia es manté en les paraules de la mateixa família. Per exemple: despatx (despatxar), empatx (empatxar), esquitx (esquitxar). En alguns mots amb -ig final la i del dígraf sona com a vocal: desig, mig, trepig. [...]

 [...]

m [esquitx] salpicadura f.  [...]

m fam [hombrecillo] esquitx, neulim, nyicris.  [...]

m 1 [esquitx] salpicadura f. 2 [xàfec] aguacero, chaparrón, chubasco. adj 3 [ou] huero. 4 sortir xarbot fig i fam [fracassar] salir huero.  [...]

m 1 [de uvas] bagot, carroll, gotim, cabrer de raïm. 2 bot flor tardana f. 3 bot fruit tardà. 4 fig i fam [niño] nyicris, esquitx, neulim.  [...]

m 1 [de les dents] rechinamiento. 2 [soroll aspre] chirrido. L'escarritx de la clau al pany, el chirrido de la llave en la cerradura. 3 reg [esquitx] salpicadura f.  [...]

f 1 [acción] esquitxada. 2 [efecto] esquitx m, salpicó m, esquitxada.  [...]

m 1 [pedazo] esquinçall, estripall, esqueixall, parrac, pellingot, cassigall. 2 fig [porción pequeña] bri, bocí, esquitx. 3 heràld gaia f.  [...]

m 1 crist [d'una capellania] capellán. 2 [sacerdot] cura, sacerdote. 3 fam [esquitx de saliva] perdigón. No tiris capellans quan parlis!, ¡no eches perdigones al hablar!4 pl bot [bàbol] draba f sing. 5 capellà castrense capellán castrense. 6 capellà de missa i olla fam cura de misa y olla. 7 [...]