FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. Tinc els dits balbs: no els puc bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. Ell bellugava el cap en senyal d'impaciència. Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. Estigues ben quiet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retenir en un indret (qui va al seu fet). Ja m'ho contaràs demà: no m'entretinguis, quetinc pressa. M'ha entretingut ensenyant-me les fotografies, i m'ha fet fer tard a l'oficina. No l'entretingueu: no veieu que perdrà el tren? L'entretindré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Competició el trofeu de la qual és una copa. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades copes. Un tres de copes. Són atots copes. Carta d'aquest coll. Tinc una copa i tres espases. Part del barret en què entra el cap. Un barret de copa alta. Braser de figura de copa, amb anses, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d'una persona o lloc, deïtat tutelar. El geni tutelar de Sòcrates. Ésser al·legòric que personifica una idea abstracta. El geni de les arts. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d'un poble, d'un [...]
En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple:
En aquella reunió hi havia massa directius.
Vaig conèixer força noies durant aquell estiu.
Ja tinc prou diners per anar de vacances.
Ara bé, en els registres informals i en [...]
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espasa Degollar 1. Persona apta al maneig de l'espasa. És la millor espasa de França. Torero que mata els braus amb l'espasa. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades espases. L'as d'espases. Carta pertanyent a aquest coll. Tinc quatre copes i una espasa. Palanca d'alguns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nous professors. Encara no has fet coneixença amb en Xavier? posar en coneixença Fer conèixer. Posar en coneixença dues persones. tenir coneixença amb algú Conèixer-lo, ésser-ne conegut. Fa temps quetinc coneixença amb aquesta noia. coneixença [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats. Jo en tinc notícies que no corresponen amb les que vós en teniu. Aquest fet es correspon amb la realitat. Ocupar en una sèrie de coses un lloc [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
certitud seguretat. Tinc la seguretat que ho farà. convenciment convicció persuasió. Tinc la persuasió que això acabarà bé. Ant. Incertesa o incertitud. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
