Els verbs matisar i improvisar es formen a partir de les paraules matís i improvís; són de la primera conjugació i només afegeixen la terminació -ar a les paraules d'origen.
Sovint, per analogia amb altres verbs que es formen amb el sufix -itzar, com organitzar, formalitzar, etc., se senten les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dona una nota diferent. Xilofonista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les zigofil·làcies, fètida, de fulles dividides en segments molt estrets, flors blanquinoses i fruit en càpsula globosa, que es fa a les terres àrides en indrets ruderals (Peganum harmala). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mésos, 'en el mig', 'mitjà', utilitzada també en química per a indicar que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular. Ex.: mesocèfal, mesotòrax, mesencèfal, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. pŷr, 'foc', utilitzada també en química per a indicar que un àcid és derivat d'un altre per la pèrdua d'una molècula d'aigua. Ex.: pirofòbia, piròfil, pirheliòmetre; pirofosfòric, pirogàl·lic, pirofosfat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
animals és el lleó i el dels ocells, l'àguila. L'or és el rei dels metalls. La rosa, la reina de les flors. Nom afectuós que hom dona a un infant o a una persona molt estimada. Festa cristiana de l'Epifania en què secelebra l'adoració dels Reis d'Orient a l'infant [...]
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de presentar. La presentació del nou professor al cap del departament. La presentació d'una lletra de canvi. La presentació d'una mercaderia al comerç. presentació de Maria [o presentació de la Verge] Festa catòlica en què secelebra la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelepípede les cares del qual són rombes. Poliedre cristal·lí del sistema trigonal, constituït per sis cares ròmbiques totes iguals, tres de superiors i tres d'inferiors, girades 60°, que tallen l'eix ternari, amb totes les arestes iguals, que es pot [...]