Resultats de la cerca frase exacta: 86

11. dormidor 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on dorm el bestiar. Dormitori 1 1 . Cilindre recobert de guarnició que en les cardes de llana va davant el llevador o els llevadors i serveix per a desprendre'n el tel de la llana. [...]
12. sagnar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sang (a algú) obrint-li una vena. Sagnar un malalt. Donar sortida en tot o en part al líquid contingut (en un receptacle) obrint-li camí. Els dos forats per on pot sagnar-se el safareig. Desprendre, perdre, degotar, etc., sang. La ferida li sagna. Sagnar pel nas. La carn era [...]
13. esllavissar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]
14. opercle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell o element que, a manera de tapadora, serveix per a tancar certes obertures, com les de les ganyes de molts peixos, la de la closca de molts mol·luscos univalves, o que està destinat a desprendre's d'un òrgan en l'acte de l'obertura, com la part apical de certes càpsules, [...]
15. renunciar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
món. Renunciar al papat. renunciar a si mateix Desprendre's de tot amor propi, privar-se de fer la pròpia voluntat.  [...]
16. fumar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'havia acostumat a fumar opi. Fumar un cigar, una pipa. [amb complement directe determinat] S'havia fumat tres cigarretes l'una darrere l'altra. Fumar tabac. Ha fet el propòsit de deixar de fumar. Un cos en combustió, un líquid calent, etc., desprendre fum, fer fum. La cendra [...]
17. respirar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, absorbir oxigen i desprendre diòxid de carboni a través de les vies respiratòries. És viu: encara respira. El malalt respirava amb dificultat. Respirar a plens pulmons. Atreure als pulmons. Respirar un aire sa. Creien que respirar miasmes provocava infeccions. Gaudir [...]
18. assegurar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar fermesa (a alguna cosa) perquè no caigui, perquè es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegureu aquesta peça, que no pugui caure, que no pugui desprendre's. En arq., afegir (a un element que ja s'aguanta) els suports necessaris per a immobilitzar-lo. En arq [...]
19. arrencar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, desprendre amb esforç d'allò a què està plantat o adherit o de què forma part. Arrencar de terra un arbre, una planta, l'herba dolenta. Arrencar naps, patates. Arrencar una branca d'un arbre. Arrencar els claus d'una post. Arrencar una dent, un queixal. arrencar [...]
20. saltar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saltar d'alegria. saltar del llit Llevar-se rabent. Baixar d'un vehicle. Ha pujat al tramvia amb nosaltres, però ha saltat abans. Una cosa, perdre pel seu impuls el contacte amb terra. Una cosa, desprendre's, especialment amb certa violència, d'on estava unida, fixada, encastada, etc [...]
Pàgines  2 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>