FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. Caure el sol de ple a ple. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'altres muntanyes (Pinus uncinata o P. mugo ssp. uncinata). pi pinyer [o pi pinyoner] Pi d'escorça gruixuda que, en desprendre's a trossos, deixa plaques de color rogenc o ataronjat, de capçada en forma de para-sol, fulles llargues en grups de dues, pinyes ovoides força grosses i [...]
Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.
En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estima fins al punt de no poder-se'n desprendre. Estat en què es troba, en un moment determinat, alguna cosa que sofreix un procés, experimenta un desenvolupament. L'afer estava llavors en el seu punt dolç. Van arribar les coses a un punt, que tot arranjament era impossible. a punt de [...]
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no [...]