FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
com a insígnia de dignitat sobirana, de noblesa. Corona reial, imperial. Corona ducal. Corona de comte, de marquès. corona d'espines Corona posada per burla a Jesucrist la nit de la passió perquè deien que s'havia anomenat rei dels jueus. triple corona Tiara papal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
castell humà. Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d'acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial. Part corresponent al rei en el botí de guerra o d'expedicions corsàries. Dret corresponent a la cinquena part de la collita de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
facis provisió de paciència. provisions de boca Queviures . Providència 3 . Despatx o manament expedit en nom del rei per alguns tribunals perquè s'executés el que havia estat ordenat. Quantitat retinguda dels beneficis bruts, o dels ingressos d'un exercici, per a atendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quaranta no es veu bé. les quaranta En el joc del tuti, reunió del cavall i el rei d'atots a les mans d'un mateix jugador. Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són: quaranta-un, quaranta-una, 4l; quaranta-dos, quaranta-dues, 42; quaranta-tres, 43; quaranta-quatre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retreure-m'ho tant. Dissuadir. Ningú no el podia retreure d'aquells sacrificis. Tirar endarrere o endins contraient. El gat retreu les urpes. Retreure la llengua. Un múscul que es retreu. Retirar-se. El rei amb les tropes que li restaven es retragué devers la muntanya. Retreure's en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una matèria determinada. Títol d'una norma. Designació honorífica, nom que expressa una dignitat o distinció hereditària o adquirida. El títol de rei, d'emperador. El títol de duc, de marquès, de comte. Persona que posseeix una dignitat o distinció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'emperador Andrònic contra els turcs. Companyia franca. La Companyia de Jesús, l'orde dels jesuïtes. Des de l'edat mitjana, conjunt d'homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d'un capità, reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals. Del segle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat. ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Feu concert amb el rei de França. Concert econòmic. Obrar de concert amb algú. En el concert europeu de les nacions. Acord de coses disposades per a un fi, ordre. És admirable el concert i l'harmonia d'aquestes cambres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
econòmic. procurador reial Oficial reial de Mallorca i del Rosselló que tenia cura de l'administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc. Magistrat de l'Antic Règim que, a Tortosa, detenia les facultats rectores i [...]
