FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar d'un costat a l'altre per deport, per fer exercici, prendre l'aire. Vam passejar una hora pels voltants del poble. Passegem-nos una estona pel parc. Passejar portant o vigilant (algú) que no es val per ell mateix o de qui tenim cura. Passejar un infant. Passejar un gos. Passeja un barret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (algú) senyor o amo d'alguna cosa. El rei l'ensenyorí d'aquelles terres. Adquirir el domini d'alguna cosa. Ell s'ensenyoreix de tot de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a un difunt o a allò que hom fa per ell. Retre a algú les honres fúnebres. Cerimònia fúnebre. Elogi fúnebre. Molt trist, de mort. Idees fúnebres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana. Demà anirem a fora. Invitant a sortir, a treure's una peça de vestir, a cessar en alguna cosa, etc. Fora d'aquí! Fora barrets! Fora brètols! fora de A l'exterior de, no inclòs en. Ell és fora de casa des d'ahir. Fora de temps. Posar algú fora de la llei. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un petit nombre indeterminat de persones o de coses, a vegades una de sola. A casa d'ell trobaràs algun llibre que t'agradarà. Han estat a casa alguns dies. Dels seus dibuixos, n'he vist algun o alguns. Si veig alguna de les teves dues germanes li donaré els llibres. alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú) sota la nostra protecció. Ell necessita que vosaltres l'empareu; si no, està perdut. Empareu-nos i ajudeu-nos. Sort que ella em va emparar en un moment tan trist. Déu t'empari! Valer-se de la protecció d'algú o d'alguna cosa. S'empara amb ell, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En allò que concerneix, que mira, algú o alguna cosa. S'ha de tenir comprensió envers les debilitats humanes. Ell s'ha captingut molt malament envers els seus parents. [...]
