FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret on l'aigua surt de la terra, especialment formant broll. Lloc dels jardins, els parcs, etc., on es fa arribar aigua a pressió, la qual, en sortir, forma un broll o columna en direcció vertical o obliqua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat de contenir. Un vas d'una cabuda de quaranta hectolitres. La cabuda d'una sala d'espectacles. tenir cabuda en un indret Cabre-hi. Superfície d'un predi, d'un bosc. La cabuda de la parcel·la a tallar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer durar llarg temps (alguna cosa). Eternitzar unes negociacions. Durar excessivament, no acabar-se mai. El problema s'eternitzava sense que trobéssim una solució. Romandre llarg temps en un indret. Aquell hivern, el glaç s'eternitzà pels camins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar amb dificultat i esforç a l'indret volgut. Arribar al fi que hom s'ha esforçat a atènyer. Una cosa que era d'algú, passar a ésser propietat d'altri. Aquesta casa em pervé d'un parent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vegetar; l'efecte. Conjunt de plantes que creixen estructuradament en una regió o en un indret determinats. Vegetació centreeuropea, atlàntica, mediterrània. Excrescència que es forma en una superfície cutània o mucosa. vegetacions adenoides [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicar (a algú) el camí per a anar a un indret. No em van saber atraçar, i em vaig perdre pel camí. Fer anar (algú) a trobar-se amb algú a algun fi. Cercava una col·laboradora, i em va atraçar a tu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció d'una peça de terrissa que resta sense vernís pel fet d'haver estat en contacte amb una altra peça durant la cuita. Senyal que resta en un pa a l'indret on, durant la cuita, es besava amb un altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrop folrat d'una embarcació de vela llatina que sosté l'antena al capdavall de l'enflonc. Part folrada de la corda d'atansar a la roda el car d'una vela llatina, que comprèn la gassa i l'indret on frega la corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aclarir un xarop, un suc, una salsa. Aclarir un bosc. Aclarir el brancatge d'un arbre. Aclarir un arbre, un cep. Aclarir els cabells, la barba. Manar fer lloc (en un espai o en un indret). Aclarir el carrer. Fer més clarivident. Aclarir la vista. Aclarir l'enteniment. Esbrinar 2 . S'ha d'aclarir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir-se, actuar, successivament adés l'un adés l'altre. La nit alterna amb el dia. Pel març alternen els dies clars amb els dies plujosos. Hi ha dos vigilants nocturns que alternen. Un objecte o més, ocórrer amb un altre o amb d'altres en un mateix indret, grup, etc [...]
