FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusar 3 2. Cal perdonar-li aquests petits defectes. Perdoneu-me la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és veritat! Absoldre (algú) del càstig, de les conseqüències d'un crim, d'una falta. El perdono del dany que m'ha fet. Perdoneu-me: no [...]
v tr 1 [considerar lliure de culpa] disculpar. El disculpem perquè és molt jove, le disculpamos porque es muy joven. 2 [excusar] disculpar, excusar, justificar. El vam disculpar davant la comissió, le disculpamos ante la comisión. v pron 3 disculparse. Vinc a disculpar-me de no haver complert l [...]
v tr 1 [càstigs, deutes, ofenses] perdonar. 2 [excusar] perdonar, dispensar. Perdoneu la interrupció, perdonad la interrupción. 3 no perdonar [esforços, mitjans] no perdonar, no ahorrar. [...]
v tr 1 [hacer justo] justificar. 2 [excusar] justificar. 3 gràf justificar. v pron 4 justificar-se. No es necesario que te justifiques, no cal que et justifiquis. [...]
m 1 esforç. Poner todo el esfuerzo, posar-hi tot l'esforç. 2 hacer alguien un esfuerzo por su parte fer algú un esforç per part seva.. 3 no ahorrar (o economizar, o excusar, o perdonar) esfuerzos no estalviar (o plànyer) esforços. [...]
v tr 1 [distribuir] distribuir, dispensar ant. 2 [de una obligación] dispensar. 3 dispensar, excusar, perdonar. Me dispensaréis, pero me tengo que ir, ja em dispensareu, però me n'he d'anar. Dispénseme que llegue tarde, dispenseu que arribi tard. 4 dispense usted dispenseu, dispensi. [...]