FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infructescència de la figuera, especialment la que ve al començament de la tardor, de forma de pera, tova i vermellosa de dins, amb innombrables fruits petitíssims, i coberta d'una pell verdosa, morada o negra. Figues de Fraga, d'Esmirna. Figues de coll llarg o de coll de dama [...]
La denominació habitual d'aquest país és Veneçuela, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Bolivariana de Veneçuela.
El codi ISO que representa aquest país és VE.
[...]
:
Ve a ser la mateixa cançó de sempre. (aproximatiu)
Ve a tenir els mateixos anys que jo. (aproximatiu)
El pis ve a costar uns 180.000 euros. (aproximatiu)
Aquest projecte ve a mostrar deu anys de feina. (culminació)
Després de mitja hora sense parar de parlar, em va venir a dir que volia la meva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant. menjar a dos queixos Menjar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adverbi negatiu que es col·loca davant el verb d'una oració negativa o davant un membre negatiu de l'oració. No sap la lliçó. Avui no fa tanta calor com ahir. Mai no ve. És un xicot molt valent: res no l'espanta. No tots diuen el mateix. És un temorenc: no res l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment a l'inici d'un període històric. L'alta edat mitjana. Avançat en el temps, tardà. Eren altes hores de la nit. Aquest any Corpus ve molt alt. Agut 5 1. Notes altes. Cantar la part alta. Que sona més agut que no hauria de sonar. Fort3 2 1. No poseu la ràdio tan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una superfície. Els tres costats d'un triangle. costat d'un angle Línia d'un angle. Part de l'espai al voltant d'un objecte considerada per oposició a les altres. El costat d'on ve el vent. Per quin costat vindran? La ciutat estava assetjada per tots costats. Agafar les coses pel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gossos rastrejadors. Situació d'una cosa que ve a afegir-se a una altra. Fou una desgràcia damunt l'altra. En una posició superior respecte d'allò que està més baix en direcció vertical i en contacte o no. Posa-ho damunt. En un escrit, anteriorment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer-ho. Si desitges aquesta plaça, belluga't, no dormis: mira que ell fa tot el que pot per obtenir-la. deixar dormir un afer No ocupar-se'n, interrompre'l momentàniament. Deixem dormir la proposta, la setmana que ve ho veurem més clar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el feix. n'hi ha un feix, de tu! Expressió usada per a manifestar a algú que ens fa perdre la paciència. tot fa feix Expressió que indica que un fet, una circumstància, etc., ve a fer més feixuga, a augmentar, una cosa a suportar, a endurar. [...]
