FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un cos de les forces de seguretat de certs països. Soldat destinat antigament, a l'Estat espanyol, a la vigilància de les costes i a la persecució del contraban. Antic soldat armat d'una carrabina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar mancant al deure (un lloc, un partit, una causa, etc.). En Joan ha desertat els estudis. Són molts els qui deserten del partit. Un soldat, abandonar les files sense permís. Va desertar durant els combats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guàrdia o militar que no fa servei, però que està a punt de fer-ne en el moment necessari. Vigilància nocturna que exerceix un soldat dins el dormitori d'una caserna. Soldat a qui és confiada aquesta guàrdia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inserit aparentment al voltant del gineceu, el qual es troba dins un tàlem en forma de copa, s'aplica a les peces florals. Amb l'ovari situat dins un tàlem acopat sense estar-hi soldat, s'aplica a la flor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soldat d'infanteria lleugera de l'antiga Roma, equipat de llança i espasa, que obre el combat. Soldat de cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial o els voluntaris hongaresos de l'exèrcit austríac. [...]