FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici. S'asseia a la taula estrany a la conversa, silenciós, esquiu. Aspre, desagradable. Veu esquiva. Camí esquiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari. [...]