Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 7.461

101. degollador 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret disposat per a degollar especialment el bestiar. Escorxador1. Part del coll per on hom degolla l'animal. [...]
102. gentada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concurrència d'un gran nombre de persones en un indret. Els crits de la gentada. Hi havia una gran gentada. [...]
103. lleneguera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret on surten, any rere any, a causa de la persistència del miceli, grups poc o molt nombrosos de llenegues. [...]
104. rovellonera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret on surten, any rere any, atesa la persistència del miceli, grups poc o molt nombrosos de rovellons. Rovellola 1.  [...]
105. telefonar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir comunicació telefònica amb algú o amb algun indret. He telefonat al meu germà. Van telefonar a París. Activar els mecanismes per establir comunicació telefònica amb algú o amb algun indret. Han telefonat a l'oficina, però no responia [...]
106. acantonar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en un cantó o indret separat. Distribuir i allotjar (les tropes) en diferents punts d'un territori amb finalitats estratègiques. [...]
107. amagatall
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret disposat o propi per a amagar-hi alguna cosa o per a amagar-s'hi. En aquella casa hi havia molts amagatalls. [...]
108. visar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir la visual (a l'indret on es vol llançar alguna cosa). Els artillers visaren el campanar. Tenir en vista. [...]
109. assetjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada. Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d'entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana. Importunar insistentment (algú) amb les nostres [...]
110. planell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret pla i elevat. Tenien la casa en un planell solellós. Cas² . Passava la mà pel planell del ganivet. [...]
Pàgines  11 / 747 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>